En huendu’l númiru docientus dela revista Grá va huendu ora de dil un poquinu más pallá i arrochal-mus a escrevil el endilgu enteru en estremeñu. Quiciás que se vos haga ralu de leyel, peru estu es cosa corrienti quandu estamus a palral de lenguas amenuías comu la nuestra.
Quandu pusun el gallegu a escuela pallá palos añus noventa mesmu los zagalis que palravan gallegu de sonrueu suspendierun tous porque era la primel ves que tenián d’escrevil i leyel en gallegu. I d’aquella uvu una tupa genti qu’izía que el gallegu essi que aprendían a escuela no era el gallegu que ellus palravan i que era cosa artificial.
I palrandu del escrevieru, esta semana acabera d’abril hue la semana del libru d’ogañu. Más de dos mil kilometrus corríus i dies puebrus vesitaus esparceandu la simienti pal huturu dela lengua estremeña: Agralecíus alos Concejus de Herrera’l Duqui, Talayuela, Taleruela, Villal del Rei, Baternu, Siruela, Guajira, Villanueva’l Fresnu, Oreyana la Vieja i Solana delos Barrus.
I ogañu tamién, essus gallegus ya sabin que’l gallegu que palran es un gallegu ralidosu i que’l que palravan antañu estava acastellanau. Assinque, á si pa quandu estemus a celebral el númiru quatrucientus dela Revista Grá, l’escrevil, leyel i palral en estremeñu dexa de sel-mus cosa que mos sal d’oju i amus dexau ya, comu’l lobu cierval, d’estal en paragi de desparecel-mus.